divendres, 9 de novembre de 2012

reconversió

4 comentaris:

iruna ha dit...

la botella d'aigua de casa té un tap així. quin invent més pensat, no et sembla? va ser curiós aprendre amb la sara i l'aicard com funciona. també els taps de rosca tenen la seua curiositat, però estos, en canvi, mai se perden.

miquel ha dit...

Aquesta és de vi. Sí que és un bon invent, i ara que parles del descobriment del seu funcionament, tens raó, els qui no el coneixen a vegades han de fer proves per aconseguir que la part metàl·lica vaigi on ha d'anar; la llàstima és que és difícil de trobar recanvis del plàstic que fa que el tancament sigui hermètic.

Pais secret ha dit...

Abans les "gracioses" anaven amb aquest tap. De petita sempre m´hi enganxava el dit, ara no en bec.
Quan vaig veure la foto vaig estar pensant què guardaria l´ampolla, per les restes vermelloses, quasi taronges...un oli amb pebre vermell, una garnatxa...

miquel ha dit...

A., aquesta és una ampolla comprada buida que conté el vi de taula que bevem habitualment, un Priorat de bòta.
Ara, d'ampolles d'aquest tipus, en veig sobretot de cervesa.