dijous, 13 de juny de 2013

temps aturat


6 comentaris:

Assum ha dit...

Estaria bé fer-se petita com l´Alícia
i perdre´s en el laberint de peons,pujar als cavalls,amagar-se a les torres i mirar el combat...

miquel ha dit...

Quina llàstima que no pugui ser i que ens hàgim de moure en els laberints més prosaics de cada dia :-)

fra miquel ha dit...

Aish! Si poguéssim aturar el temps per penar millor els nostres moviments...Aniríem molt millor, segur! :o)

En un exercici d'un taller de paisatgisme (fa lustres, o potser dècades!), vaig imaginar una plaça quadrada com un tauler d'escacs. Fins i tot vaig buscar partides inacabades al diari, per col·locar les figures (fetes d'estructures cobertes de plantes enfiladisses) que havien de fer de peces d'escacs.
La plaça, d'haver-se realitzat, l'hauria anomenat com en un joc d'aquests del diari per exemple: "Juguen Negres i guanyen"
;o)

Una abraçada

Ai! que no he registrat la idea! Encara me la prendrà un arquitecte modern...

miquel ha dit...

Una bona idea que jo també firmo, Miquel (sempre deixant clar que és teua). Potser no cal fer una plaça nova, potser n'hem de buscar una que reuneixi les condicions necessàries.
Quant al nom, així, sense pensar, se m'acut que podria ser (ho sento): juguen negres i blanques (i totes guanyen :-)
Una abraçada

fra miquel ha dit...

...o "juguen blanques i fan taules ;o)

miquel ha dit...

exacte, miquel: la plaça de les taules ;-)