divendres, 12 de juliol de 2013

orquídia


3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quina delicadesa...

Les meves ja van despullant-se, una aguanta encara i les deixa anar a poc a poc, com si volgués perdurar. L' altra ja les ha perdut totes. I la tercera, que la vaig adoptar, no hi ha manera que pugui obrir un capoll sense quedar-se groc i caure.Em té ben preocupada.

Assum ha dit...

Elegantment natural i sofisticada,subtil prodigi de colors. La meva flor preferida.

Maco l' efecte corona¡

miquel ha dit...

Jo, A., ja ho veus, només una tija que ha anat omplint-se de flors, com si fos el darrer esforç perquè la torni a entrar al menjador. Canvia-la de lloc la tercera, deixa-la al seu aire, potser és una mica tímida.

Assum, és una alegria veure-la florir cada any i veure com duren les flors, fràgils, sofisticades, misterioses, còmplices...