diumenge, 6 d’octubre del 2013

bisbalenc


3 comentaris:

PS ha dit...

El que m`agrada més del bisbalenc és espiocar els pinyons que queden a la plateta de cartró. I que si n´hi ha a la taula és perquè hem anat a comprar-los justament a la Bisbal i celebrem alguna cosa.

No sé si és casualitat, però aquests plats de vidre ( antics, segurament.) semblen fets per a servir el bisbalenc. Ressalten encara més la bellesa plàstica d´aquesta "dulça".

Assum ha dit...

Mmmmm,quina temptació¡

miquel ha dit...

Sobretot si són ben torradets, A.
La veritat és que els plats, i les estovalles blanques, quedaven perfectes per al bisbalenc, que va morir en dos o tres embranzides.

Cruixent i suau al mateix temps, Assum :-)