dissabte, 16 de novembre de 2013

comença el fred


3 comentaris:

Assum ha dit...

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
...he vist una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
qwu no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla.

Bonica fotografia , Miquel!

Carme ha dit...

Estornells de plomes
estornells de núvols...

miquel ha dit...

Bonic poema de Roís de Corella, Assum :-)

Vet aquí com el veia Carner:
-Sóc un ocell amigable
un ocell sempre content;
fins i tot, quan era lliure,
anava prop de la gent.

I la pobrissona gàbia
que m'hagué de captivar,
m'ha valgut una alegria
que és aprendre de cantar.

Sóc elegant, o m'ho sembla,
castany al temps hivernenc
i, a l'estiu, d'un fosc verdívol
esquitxat d'un blanc groguenc.

Jo voldria que a la terra
no hi hagués mai qui patís,
que tothom fos gent amiga
i que ningú no envellís.




Carme,
de plomatge negre
i ànimes blanques
;-)