diumenge, 15 de desembre de 2013

reixa evanescent


2 comentaris:

iruna ha dit...

la rosa de nadal me sembla preciosa. i esta reixa evanescent ja fa dies que m'al·lucina. ferro forjat esvaint-se com un fantasma, o evanescència que de prop sembla tan consistent...

enguany, en lloc de cabra, és un arbre sense fulles enmig del delta. i encara hi ha faltes d'ortografia, me catxis. potser l'any que ve...
d'una manera o altra, te'l faré arribar.

bones festes, miquel. una abraçada.

miquel ha dit...

La gràcia de les roses de nadal, iruna, és que són intemporals, gairebé eternes.
Aquesta reixa interminable, amb les punxes que m'amenacen i m'atrauen, em té el cor robat.
Ja saps que a partir d'ara espero l'arbre; sobre l'ortografia, faré els ulls grossos, de moment, però...
Que sigueu feliços aquestes festes, i tots els altres dies.