diumenge, 30 de març de 2014

acordions rebutjats


4 comentaris:

Carme ha dit...

No t'hauràs menjat tu sol tots els torrons i xocolates que hi havia dins... oi? :D

Que aquestes lletres de Vicens són inequívoques dels torrons d'Agramunt.

Rebutjats acordions quan se'ls ha acabat la dolçor...

Pais secret ha dit...


Les DO són una altra mentida i un altre instrument per tocar el que no sona.T`ho puc ben assegurar.

I els dogmatismes, més del mateix.

L' arròs amb marisc, crustacis i cefalòpodes frescos, mai els dilluns, per lògica, no pas per dogmatisme. L' arròs amb verdures, amb carn, amb bacallà, amb llenties i bullit, cada dia és bo.

miquel ha dit...

Carme, és veritat que no em vaig entretenir gaire, però vaig ser incapaç de veure de quina botiga havien sortit aquests acordions ja sense dolçor.


A, entenc que les teus paraules més aviat es corresponen a l'altre blog, però, ben pensat també s'escauen aquí.
totalment d'acord i, amés, sóc arrossaire de mena :-)

Pais secret ha dit...

Doncs sí, això em passa per tenir més d' una finestra oberta mentre esmorzo i vaig llegint.Sort que el vaig deixar aquí i tot queda a casa...
Aquí et volia dir que que la imatge m' agradava visualment encara que no entenia gaire quin sistema de recollida i reciclatge de cartró hi ha en aquest barri. Potser és la falta d' espai.