diumenge, 4 de maig de 2014

desig d'eternitat


3 comentaris:

Carme ha dit...

:) Que bé!!! Com m'agrada la foto, la situació, fa com una mica d'enveja...

És com apropar-se a acomplir el desig d'eternitat

Assum ha dit...

Quan miro el mar així ,sovint,
asseguda o recolzada en les roques,
amb la bicicleta al costat, més que d´eternitat, tinc sensació d´infinit. :)

miquel ha dit...

Carme, aquesta calma de capvespre i la mirada perdura (o trobada) lluny, lluny...

Assum, l'infinit i l'etern és confonen a l'horitzó. Després, cal tornar :-)