dimarts, 10 de juny de 2014

al -i des de- el Molinet (dia amb ones tranquil·les)





2 comentaris:

Pais secret ha dit...


La primera i única vegada que m´hi vaig banyar feia molt de garbí i vaig sortir-ne ensangonada, no era la millor ocasió. Veient-lo en calma ara mateix m´hi banyaria. I el penya-segat de dalt, des del Pou de la Calella, era dels meus llocs preferits per escapar-me.Quants anys!
Gràcies per la re-visió.

miquel ha dit...

Una mala primera experiència, A. Jo no m'hi he banyat mai, però realment la transparència de l'aigua en fan venir ganes.
Llocs mítics per a tu; per a mi, passejos agradables, hi vaig arribar massa tard.
Gràcies a tu per compartir.