dimecres, 29 d’octubre de 2014

corcat


2 comentaris:

Pais secret ha dit...


Deixant a part la ràbia que fa trobar-te un moble així (no t'ho creuràs però a mi també m'ha passat aquesta setmana)la imatge plàstica és molt maca. Sembla com si el relligat es donés per vençut i s' anés desfent a poc a poc.
I t' has fixat que aquest tipus de mobles no solen portar ni claus ni "pegamentos" i es trenen unes peces a les altres?

miquel ha dit...

En aquest cas, el procés de deteriorament ha estat lent, molt lent, sembla que no es vol deixar vèncer del tot, i encara m'hi assec els estius a la porta de casa :-)
És veritat, A, artesania de senzilla complexitat.