dissabte, 1 de novembre del 2014

el son etern


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha, m'has fet riure amb aquest son etern, amb aquest dormilega etern i l'hotel a segon pla.

Una mena de poema visusl que pot suggerir milions de coses... Ara mateixno em sé arriscar a proposar-ne cap. Potser serien tan frívoles com aquest meu riure davant d'una tomba... Val més que calli...

Bon diumenge.

miquel ha dit...

Em va semblar que aquest conjunt podia donar força joc, Carme... i no et diré ara els eslògans que se'm van acudir, però cal desdramatitzar les imatges de la mort, que aquí encara és massa tabú. No em refereixo, esclar, al sofriment i a totes les manifestacions anteriors a la mort, que són una altra cosa.

Carme Rosanas ha dit...

Completament d'acord en desdramatitzar les imatges decla mort... Però ja m'agradaria que diguessis els teus eslògans... :D

miquel ha dit...

Et canvio els meus eslògans pels teus, Carme ;-)