dissabte, 7 de març de 2015

desolació i indiferència irisada


5 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

Jo l'hauria titutal: Harmonia eclèctica.

No hi se veure desolació per enlloc, llevat que et refereixis al nen que mira cap amunt com si se li hagués escapolit quelcom. PERO COM ELS XINESOS SÓN TAN POC EXPRESSIUS, no sé si el nen esgà deslat o és la seva cara normal.

salut i dispensa la boutade

Carme Rosanas ha dit...

És una foto fantàstica. T'aplaudeixo dempeus.

A mi també m'ha costat uns instants veure la desolació... En canvi gens la indiferència ;).

miquel ha dit...

No sóc gaire bo amb els títols, Francesc, però en aquest cas volia deixar constància de la meua mirada.
Sí, sí, era el nen el desolat, que fins i tot els nens xinesos expressen amb la mirada :-)
Ei, que és un plaer tenir-te parlant per aquí.

Gràcies, Carme. com molt sovint, fotos casuals de carrer. :-)
La indiferència sempre ocupa els primers plans.

miquel ha dit...

Per cert, se m'acaba d'acudir que les lectures de les fotos solen ser de davant a darrere. En aquest cas és d'esquerra a dreta segons els ulls de l'espectador.

F. Puigcarbó ha dit...

passo sempre, el que no sóc (ja ho saps) és molt de deixar comentaris.