dimarts, 25 de març del 2014

detalls finals







3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Segueixo amb les comparacions psicològiques.. ;)

Els detalls, serien com allò que la gent en diu les coses petites, (que a mi no m'agrada gens l'expressió, perquè les coses petites sempre m'han importat un rave) que no és que siguin petites, són simplement trossets d'allò més gran i això si que em serveix, trossets, metàfores, punts de vista.

Aquests detalls preciosos, com també les fotos precioses, ens ajuden a saber aturar-nos en un punt concret i gaudir-lo. Aquest punt forma part d'un tot que enamora.

Assum ha dit...

O potser són inicis. :-)
Meravelloses les formes i els colors.
M' agrada especialment l' última.

miquel ha dit...

és evident Carme, que sense les coses petites no existirien els totals. I difícilment qui no veu les detalls pot captar el conjunt en tota la seua plenitud.


Inicis o finals, Assum :-)
Sigui com sigui, tot el modernisme és per anar descobrint a poc a poc i veure el funcionament del conjunt, o a la inversa, no ho sé.