diumenge, 7 de setembre de 2014

onades crepusculars


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'ha s fet sentir enlluernament, però no pas per la teva foto, sinó com que la vida, a vegades ens enlluerna. I m'has fet pensat que sovint és important "veure" la bellesa, encara que això suposi no veure-hi amb molta precisió.

Ben agraïda per aquesta reflexió matinera... No sé si té massa sentit o no, però a mi m'agrada la barreja entre sentir i pensar, sempre és enriquidora, encara que la conclusió final sigui poc transcendent o gens, o una ximpleria.

miquel ha dit...

Crec que t'entenc, Carme. Sentir i pensar són complementaris en la unitat que som, per molt que a vegades tinguem tendència a decantar-nos a un o altre costat.
Les conclusions van com van, però en general no m'agraden els finals tancats :-)