divendres, 19 de setembre de 2014

tants caps tantes...



2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo, com la barca.
Desdibuixat reflex
claror, s'engruna.

Les torno a trobar nostàlgiques, les teves fotos, però segur que sóc jo... :) Bon cap de setmana.

miquel ha dit...

Quin haiku tan bonic, Carme.
Potser sí que són nostàlgiques, més les de les fulles -tarda de pluja i contemplativa- que aquestes. Sigui com sigui, les imatges on surt l'aigua quieta sovint produeixen aquesta sensació.

Corda de cànem,
que no s'endugui l'aigua
la meua barca