saps que em passa, sovint voldria fer fotos de la quotidianeitat del meu entorn, però em fa vergonya retratar la gent, potser recordo el que em va dir un arab a Ourika en retratar la seva filla adolescent, que si retrataves a algú li robaves l'ànima.
No et pensis, a mi també em costa fotografiar la gent, encara que em sembla que a la majoria no li sap greu i si portés una acreditació d'algun diari encara li faria gràcia. De tota manera, retratar la gent, en el nostre cas, ja ho fem amb les paraules, per què no amb les imatges? Ei, amb el teu cas, no cal que fotografiïs els àrabs que no vulguin mostrar la seua ànima. Ja m'agradaria a mi, conèixer ànimes :-)
2 comentaris:
saps que em passa, sovint voldria fer fotos de la quotidianeitat del meu entorn, però em fa vergonya retratar la gent, potser recordo el que em va dir un arab a Ourika en retratar la seva filla adolescent, que si retrataves a algú li robaves l'ànima.
No et pensis, a mi també em costa fotografiar la gent, encara que em sembla que a la majoria no li sap greu i si portés una acreditació d'algun diari encara li faria gràcia. De tota manera, retratar la gent, en el nostre cas, ja ho fem amb les paraules, per què no amb les imatges?
Ei, amb el teu cas, no cal que fotografiïs els àrabs que no vulguin mostrar la seua ànima. Ja m'agradaria a mi, conèixer ànimes :-)
Publica un comentari a l'entrada