Vaig tenir la temptació de compar-ne un com el de la primera fotografia a la tarda en un basar xinès del passeig, n´hi havia de molts colors ( vaig anar a comprar paper d´embolicar a corre cuita). No sé que n´hagués fet perquè no podia quedar-me a la cavalcada, però vaig sentir una il·lusió infantil com no l´havia tingut en molts anys. Recordo que quan era petita alguns nens encara els il·luminaven amb una espelma i abans d´arribar a plaça ja se sentien els plors : es cremaven facilment. El meu anava amb una pila que i una bombeta que compravem també a corre cuita a can Burgas o a ca´n Mundet.
Potser l'haguessis hagut de comprar, A., que aquests rampells no són perillosos i estic segur que li haguessis trobat alguna utilitat. Uf, encara en recordo algun, a Torroella, de fanalet amb espelma i alguns fets pels nens, sobretot els anys que se li acudia a algun mestre. Moltíssima gent, però un discurs poc interessant des del balcó, i amb deficiències de so; és clar que a la plaça no paraven de cridar. Al poble, quan era petit, no hi havia fanalets, suposo que ara tampoc, però recordo molt bé petites anècdotes d'alguns Reis
2 comentaris:
Vaig tenir la temptació de compar-ne un com el de la primera fotografia a la tarda en un basar xinès del passeig, n´hi havia de molts colors ( vaig anar a comprar paper d´embolicar a corre cuita). No sé que n´hagués fet perquè no podia quedar-me a la cavalcada, però vaig sentir una il·lusió infantil com no l´havia tingut en molts anys.
Recordo que quan era petita alguns nens encara els il·luminaven amb una espelma i abans d´arribar a plaça ja se sentien els plors : es cremaven facilment. El meu anava amb una pila que i una bombeta que compravem també a corre cuita a can Burgas o a ca´n Mundet.
Potser l'haguessis hagut de comprar, A., que aquests rampells no són perillosos i estic segur que li haguessis trobat alguna utilitat. Uf, encara en recordo algun, a Torroella, de fanalet amb espelma i alguns fets pels nens, sobretot els anys que se li acudia a algun mestre.
Moltíssima gent, però un discurs poc interessant des del balcó, i amb deficiències de so; és clar que a la plaça no paraven de cridar.
Al poble, quan era petit, no hi havia fanalets, suposo que ara tampoc, però recordo molt bé petites anècdotes d'alguns Reis
Publica un comentari a l'entrada