dimecres, 1 de maig del 2013

mirades

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Uau! quines mirades plàcides, quines mirades intenses... i el contrast i l'aigua i la llum...

iruna ha dit...

sembla que els miren i els escolten, mentre ells ni se n'adonen, com en un altre món. les pedres i tu, tan a prop seu, i ells, tan lluny...

miquel ha dit...

En hores crepusculars tot és possible; Carme :-)

Van buscar un lloc tranquil a la plaça de Catalunya, i ja veus, tot de bones mirades, també la teua Iruna, i la teua, Carme