dilluns, 14 d’octubre del 2013

claraboia piramidal


8 comentaris:

Assum ha dit...

Sembla que puguis tocar el cel:-)
Preciosa la foto!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo em sento petita, petita... dins d'aquesta foto. :D

PS ha dit...

A mi em fa un doble efecte, un de geomètric amb un punt de fuga central per on s' escapen les finestres i l' altre és com si hi hagués una aranya immensa amb la teranyina.Molt bona.

fra miquel ha dit...

Bona!

miquel ha dit...

Gràcies, Assum. El cel és ben a la vora, però...

Carme, però a vegades ens podem arribar a enlairar :-)

Jo també vaig tenir aquesta sensació, A, més de teranyina que d'aranya; l'aranya al mig. Gràcies.

Gràcies, Miquel

miquel ha dit...

Us heu fixat que cada paret té unes obertures diferents?

Carme Rosanas ha dit...

Sí, sí que m'hi he fixat, ja saps com m'agraden les finestres... :)

miquel ha dit...

Ja ho sé, Carme, com a mi. Les finestres, amb gent al darrere o sense, són ben suggeridores :-)