Ab los peus verds, los ulls e celles negres, ...he vist una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, qwu no és al món poeta tan il.lustre, que pogués dir les llaors de tal perla.
3 comentaris:
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
...he vist una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
qwu no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla.
Bonica fotografia , Miquel!
Estornells de plomes
estornells de núvols...
Bonic poema de Roís de Corella, Assum :-)
Vet aquí com el veia Carner:
-Sóc un ocell amigable
un ocell sempre content;
fins i tot, quan era lliure,
anava prop de la gent.
I la pobrissona gàbia
que m'hagué de captivar,
m'ha valgut una alegria
que és aprendre de cantar.
Sóc elegant, o m'ho sembla,
castany al temps hivernenc
i, a l'estiu, d'un fosc verdívol
esquitxat d'un blanc groguenc.
Jo voldria que a la terra
no hi hagués mai qui patís,
que tothom fos gent amiga
i que ningú no envellís.
Carme,
de plomatge negre
i ànimes blanques
;-)
Publica un comentari a l'entrada