Com que en aquesta vida cadascú va al seu rotllo, a mi, aquest teu post sobre focalitzacions, m'ajuda a com fer entendre a algunes persones que focalitzen la seva atenció en coses de la seva vida que les fan estar malament, que vol dir canviar el focus d'atenció. Allò desenfocat no desapareix, però allò que està enfocat pren més importància i més presència. I si tirem enrere i enfoquem més coses... ens adonem que allà on estàvem encallats no s'acaba el món. M'hauré d'emportar fotos a la consulta... :) de fet ho explico sovint, però veure-ho tant clar, m'ha agradat.
És maca aquesta ceràmica que emmarca doblement el quadre sobre les despullles de Santa Eulàlia. M' agrada l' sfumato en tons pastel d'aquesta pintura modernista d' Aleix Clapés, em recorda els difuminats murals de La Pedrera, del mateix artista. Molt en consonància amb l' ambient.:-)
Estic amb tu, Carme, tto i que tu ets més positiva que jo i en el meu cas, encara que ho sé, a vegades m'és difícil canviar les perspectives, els enfocamenst o tirar de nou. M'alegra que les fotos et serveixi per exemplificar :-)
D'acord, Assum, però hem de veure totes les realitats, siguin com siguin. Em converteixo en deixble escoltant les teus explicacions :-)
Miquel... deixem-ho en un empat tècnic... això del positivisme. Tots ens sabem les nostres coses, això no vol dir que no puguem ajudar-nos... cadascú al seu moment.
8 comentaris:
Com que en aquesta vida cadascú va al seu rotllo, a mi, aquest teu post sobre focalitzacions, m'ajuda a com fer entendre a algunes persones que focalitzen la seva atenció en coses de la seva vida que les fan estar malament, que vol dir canviar el focus d'atenció. Allò desenfocat no desapareix, però allò que està enfocat pren més importància i més presència. I si tirem enrere i enfoquem més coses... ens adonem que allà on estàvem encallats no s'acaba el món. M'hauré d'emportar fotos a la consulta... :) de fet ho explico sovint, però veure-ho tant clar, m'ha agradat.
M' agrada molt el teu comentari, Carme.
Hem d' enfocar més coses positives.:-)
És maca aquesta ceràmica que emmarca doblement el quadre sobre les despullles de Santa Eulàlia.
M' agrada l' sfumato en tons pastel d'aquesta pintura modernista d' Aleix
Clapés, em recorda els difuminats murals de La Pedrera, del mateix artista.
Molt en consonància amb l' ambient.:-)
Estic amb tu, Carme, tto i que tu ets més positiva que jo i en el meu cas, encara que ho sé, a vegades m'és difícil canviar les perspectives, els enfocamenst o tirar de nou.
M'alegra que les fotos et serveixi per exemplificar :-)
D'acord, Assum, però hem de veure totes les realitats, siguin com siguin.
Em converteixo en deixble escoltant les teus explicacions :-)
Miquel... deixem-ho en un empat tècnic... això del positivisme. Tots ens sabem les nostres coses, això no vol dir que no puguem ajudar-nos... cadascú al seu moment.
Gràcies, Assum!!! Jo mateix sóc conscient que és fàcil de dir i difícil de fer... però si ho fem funciona!!! això ho puc assegurar.
Segur, Carme, però ja saps que tu produeixes (al menys des de la distància :-), bones vibracions.
Ei!!! Gràcies... dues coses:
1.- tu també les produeixes, les bones vibracions.
2.- des de la proximitat, crec i espero que les meves vibracions siguin millors encara... :D que ja no tinc padrina, he, he, he...
Publica un comentari a l'entrada