Quin haiku tan bonic, Carme. Potser sí que són nostàlgiques, més les de les fulles -tarda de pluja i contemplativa- que aquestes. Sigui com sigui, les imatges on surt l'aigua quieta sovint produeixen aquesta sensació.
Corda de cànem, que no s'endugui l'aigua la meua barca
2 comentaris:
Jo, com la barca.
Desdibuixat reflex
claror, s'engruna.
Les torno a trobar nostàlgiques, les teves fotos, però segur que sóc jo... :) Bon cap de setmana.
Quin haiku tan bonic, Carme.
Potser sí que són nostàlgiques, més les de les fulles -tarda de pluja i contemplativa- que aquestes. Sigui com sigui, les imatges on surt l'aigua quieta sovint produeixen aquesta sensació.
Corda de cànem,
que no s'endugui l'aigua
la meua barca
Publica un comentari a l'entrada