Ha, ha, ha, m'has fet riure amb aquest son etern, amb aquest dormilega etern i l'hotel a segon pla.
Una mena de poema visusl que pot suggerir milions de coses... Ara mateixno em sé arriscar a proposar-ne cap. Potser serien tan frívoles com aquest meu riure davant d'una tomba... Val més que calli...
Em va semblar que aquest conjunt podia donar força joc, Carme... i no et diré ara els eslògans que se'm van acudir, però cal desdramatitzar les imatges de la mort, que aquí encara és massa tabú. No em refereixo, esclar, al sofriment i a totes les manifestacions anteriors a la mort, que són una altra cosa.
4 comentaris:
Ha, ha, ha, m'has fet riure amb aquest son etern, amb aquest dormilega etern i l'hotel a segon pla.
Una mena de poema visusl que pot suggerir milions de coses... Ara mateixno em sé arriscar a proposar-ne cap. Potser serien tan frívoles com aquest meu riure davant d'una tomba... Val més que calli...
Bon diumenge.
Em va semblar que aquest conjunt podia donar força joc, Carme... i no et diré ara els eslògans que se'm van acudir, però cal desdramatitzar les imatges de la mort, que aquí encara és massa tabú. No em refereixo, esclar, al sofriment i a totes les manifestacions anteriors a la mort, que són una altra cosa.
Completament d'acord en desdramatitzar les imatges decla mort... Però ja m'agradaria que diguessis els teus eslògans... :D
Et canvio els meus eslògans pels teus, Carme ;-)
Publica un comentari a l'entrada