dimarts, 21 d’abril del 2015

i punxa


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Argelaga, punxa, però fa bonic. Per mirar de lluny, com algunes persones... Que de lluny queden molt millor.

miquel ha dit...

La bellesa i el dolor ben representats. A vegades és inevitable acostar-s'hi, a vegades no te n'adones fins que hi topes.