Quan era petita i joveneta, en ple franquisme, quan no es veien banderes catalanes per enlloc, perquè estaven prohibides, hi havia una fonda a Sant Joan de les Abadesses, que es veia de cara en passar el pont, on tenien una cortina a la porta d'aquelles fetes de tires de plàstic grogues i vermelles. Sempre me la mirava i jo hi veia les quatre barres i estava convençuda que la tenien per això. No puc recordar amb seguretat si la quantitat de barres era l'adequada, però diria que sí. També va ser de llarga durada. La casa encara hi és, la cortina ja no.
Recordo aquest tipus de cortines Carme, encara que no sé si amb els vermells i grocs que dius. Fixat, la casa de la foto, també vella, no va tenir mai aquestes cortines, però ara hi té quatre persianes amb els mateixos colors.
3 comentaris:
M'has fet somriure de bon matí. I no em preguntis perquè :-)
M'has fet recordar una cosa antiga, antiga...
Quan era petita i joveneta, en ple franquisme, quan no es veien banderes catalanes per enlloc, perquè estaven prohibides, hi havia una fonda a Sant Joan de les Abadesses, que es veia de cara en passar el pont, on tenien una cortina a la porta d'aquelles fetes de tires de plàstic grogues i vermelles. Sempre me la mirava i jo hi veia les quatre barres i estava convençuda que la tenien per això. No puc recordar amb seguretat si la quantitat de barres era l'adequada, però diria que sí. També va ser de llarga durada. La casa encara hi és, la cortina ja no.
Somric jo també, amb aquestes persianes
No t'ho pregunto, A., miro d'imaginar-m'ho :-)
Recordo aquest tipus de cortines Carme, encara que no sé si amb els vermells i grocs que dius. Fixat, la casa de la foto, també vella, no va tenir mai aquestes cortines, però ara hi té quatre persianes amb els mateixos colors.
Publica un comentari a l'entrada