dimecres, 17 d’abril del 2013

i les tortugues suren


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aquestes tortugues, inesperadament m'han fet un gran servei. M'he recordat que fa anys, una amiga meva em deia tortugueta, perquè tot m'ho prenia amb calma i mai no tenia pressa per les coses per més excitants que fossin i més impacients ens sentíssim. Ara crec que hauria de tornar a ser tortugueta i surar també de tant en tant...

Quin rotllo, Miquel, de bon matí!!! :) Gràcies.

miquel ha dit...

Està bé això de ser tortugueta, Carme, sobretot en un temps en què tanta gent sembla esperitada, tot i que una mica de geni va bé de tant en tant.
Els teus matins són les meues nits i ja saps que m'agrada llegir-te.
Que tinguis un bon dia!