No sé si et passa a tu Miquel, però contemplar-les de tant a la vora em dóna una sensació d' irrealitat, com si fos impossible que aquests tascons tan mmensos no poguessin "surar" sobre la línia de mar sense ni moure una pestanya. De lluny, que és com les veig cada dia (el primer que faig quan m' aixeco és buscar-les) la sensació és una altra, deu ser la llunyania propera o ves a saber, però em fan companyia.
Sí, A., sobretot la sensació fotogràfica a través d'un tele, com si les separessis de terra només un riu, és ben estranya. Ah, feliç tu que les pots contemplar cada dia.
Carme, les platges d'hivern tenen també el seu encant, és veritat. De fet, són diferents.
3 comentaris:
No sé si et passa a tu Miquel, però contemplar-les de tant a la vora em dóna una sensació d' irrealitat, com si fos impossible que aquests tascons tan mmensos no poguessin "surar" sobre la línia de mar sense ni moure una pestanya.
De lluny, que és com les veig cada dia (el primer que faig quan m' aixeco és buscar-les) la sensació és una altra, deu ser la llunyania propera o ves a saber, però em fan companyia.
Quina tranquil·litat, aquesta platja amb les illes que l'escorten.
Sí, A., sobretot la sensació fotogràfica a través d'un tele, com si les separessis de terra només un riu, és ben estranya.
Ah, feliç tu que les pots contemplar cada dia.
Carme, les platges d'hivern tenen també el seu encant, és veritat. De fet, són diferents.
Publica un comentari a l'entrada