dilluns, 9 de juny del 2014

al -i des de- el Molinet (nocturns amb ones tranquil·les)





3 comentaris:

PS ha dit...


Des de que han tornat a obrir l' accés no hi he tornat, però em segueix meravellant la tendència que tenim molta gent de no marxar del poble sense haver-li fet una visita. Crec que mai havia vist tantes fotos del Molinet com darrerament, és com si el volguéssim recuperar o no deixar-lo marxar, perquè sabem com n'és de canviant i de vulnerable. Una mica com la felicitat, no?

Les fotos tenen un punt oníric encantador.

Carme Rosanas ha dit...

M'agraden molt les fotos, inquietants, potser sí oníriques...

miquel ha dit...

Visita obligada, A., encara que sigui sense baixar a tocar l'aigua. Una petita felicitat.
Una mica fantasmals, també :-)

Carme, sobretot les que es veuen ones, que amb l'exposició una mica llarga potser agafen aquest efecte que dius.
(encantat de veure't una estoneta avui)