Des de que han tornat a obrir l' accés no hi he tornat, però em segueix meravellant la tendència que tenim molta gent de no marxar del poble sense haver-li fet una visita. Crec que mai havia vist tantes fotos del Molinet com darrerament, és com si el volguéssim recuperar o no deixar-lo marxar, perquè sabem com n'és de canviant i de vulnerable. Una mica com la felicitat, no?
Visita obligada, A., encara que sigui sense baixar a tocar l'aigua. Una petita felicitat. Una mica fantasmals, també :-)
Carme, sobretot les que es veuen ones, que amb l'exposició una mica llarga potser agafen aquest efecte que dius. (encantat de veure't una estoneta avui)
3 comentaris:
Des de que han tornat a obrir l' accés no hi he tornat, però em segueix meravellant la tendència que tenim molta gent de no marxar del poble sense haver-li fet una visita. Crec que mai havia vist tantes fotos del Molinet com darrerament, és com si el volguéssim recuperar o no deixar-lo marxar, perquè sabem com n'és de canviant i de vulnerable. Una mica com la felicitat, no?
Les fotos tenen un punt oníric encantador.
M'agraden molt les fotos, inquietants, potser sí oníriques...
Visita obligada, A., encara que sigui sense baixar a tocar l'aigua. Una petita felicitat.
Una mica fantasmals, també :-)
Carme, sobretot les que es veuen ones, que amb l'exposició una mica llarga potser agafen aquest efecte que dius.
(encantat de veure't una estoneta avui)
Publica un comentari a l'entrada