Em fa plorar aquesta cançó. Les fotos són molt maques. Jo encara tinc el cirerer, la prunera i el perer ben verds, com si fos primavera després de florir. És ben estrany aquest estiu.
És trista, A., amb la tristor de la pèrdua gairebé sense lloc per a la nostàlgia. Gràcies :-) Enveja dels teus arbres :-) en aquest estiu efectivament estrany. A casa, les meues petites plantes també fan un cicle estrany.
o qualsevol lloc, Jaka, fins i tot el carrer des de la finestra. :-)
6 comentaris:
els plataners fa més d'un més que en perden. Potser ja que apareix Montand per ací, l'important és la rosa.
Quanta nostàlgia amb les fulles mortes i l'Ives Montand!!!
Les fotos són molt boniques... Precioses...
Les roses també s'esfullen, Francesc :-)
Nostàlgia inconcreta, Carme, sí
Gràcies :-)
Em fa plorar aquesta cançó.
Les fotos són molt maques. Jo encara tinc el cirerer, la prunera i el perer ben verds, com si fos primavera després de florir. És ben estrany aquest estiu.
Paris un dia de setembre...
Real,
És trista, A., amb la tristor de la pèrdua gairebé sense lloc per a la nostàlgia.
Gràcies :-)
Enveja dels teus arbres :-) en aquest estiu efectivament estrany. A casa, les meues petites plantes també fan un cicle estrany.
o qualsevol lloc, Jaka, fins i tot el carrer des de la finestra. :-)
Publica un comentari a l'entrada